Després de les cendres

Novament els incendis de setembre tornen a commocionar l’opinió pública, i no contribueixen a fer reflexions fredes, serenes i racionals. Al llarg d’un estiu ple de focs, hem pogut conèixer un veritable allau d’opinions als mitjans de comunicació, moltes d’elles viscerals, apassionades i poc fonamentades. Moltes vegades contradictòries i confuses. Hi ha hagut una gran coincidència en alguns lemes: “cal netejar el bosc”, “la prevenció es fa a l’hivern”, etc… Però quan es considera en detall, no sé sap ben bé que vol dir açò; sembla que cadascú li dona un significat diferent. Netejar què? Prevenir com?

Gran part de les opinions aparegudes, conceben el bosc només com a un conjunt d’arbres, i poc més, i és açò l’única cosa que es pretén “salvar”. Però aquesta simplificació no és un bosc en el sentit estricte de la paraula, en el seu significat ecològic. Potser que en alguns casos (o fins i tot en bastants, però s’hauria de justificar bé) ens calguen aquests conjunts d’arbres, més semblants a un jardí o a un conreu, que a un veritable ecosistema natural, ja siga per motius econòmics, socials, paisatgístics, etc… Però és segur, totalment segur, que a banda d’aquests espais, ens calen veritables boscos, amb la seua complexitat i amb la seua integritat (amb allò que alguns denominen “brutícia”, amb absoluta falta de rigor).

Sobretot, si volem aconseguir objectius que, en tota classe de tractats internacionals, cimeres, documents científics i lleis, apareixen com a destacats i essencials. Si volem mantindre la biodiversitat (o fins i tot recuperar-la), protegir els aqüífers i el sòl fèrtil, tot evitant l’erosió, si volem lluitar contra el canvi climàtic, etc… aleshores necessitem una bona part del territori que conserve boscos en el sentit ecològic de la paraula, amb el màxim nivell de naturalitat i originalitat, amb diversitat de components, amb arbustos, herbes i lianes, amb una fauna diversa i amb una flora bacteriana al sòl ben desenvolupada i conservada.

Moltes de les propostes que voluntariosa i ardorosament s’han fet aquest estiu en tertúlies, articles i proclames són incompatibles amb la conservació i l’expansió d’aquests veritables boscos. A més a més, tampoc acabaran amb el problema dels incendis (donat que no incideixen en les causes del problema). Calen, en canvi, estratègies contra els incendis que siguen respectuoses amb el sòl fèrtil i amb la resta de components de l’ecosistema. Calen opcions de gestió molt més acurades i racionals que les “neteges”, els “tallafocs” i altres intervencions agressives que es proposen.

D’altra banda, aquestes “solucions” agressives no garanteixen que no hi hagen incendis o que no vagen a ser perillosos i difícils de controlar. Alguns dels incendis greus d’aquest estiu s’han produït en zones bastant netejades i quadriculades, per tallafocs i pistes forestals (com el del Teleno, a Lleó, on cremaren més de 10.000 hectàrees).

La major part dels incendis tenen causes humanes, fonamentalment negligències, accidents i imprudències. És, per tant, en evitar aquestes causes, de vegades banals, estúpides, absurdes… on s’haurien de concentrar els esforços, i no en eliminar la vegetació natural, que mai es crema sense causes concretes. La vegetació, per inflamable que siga, mai es crema tota sola.

Tanmateix s’ha retallat en vigilància i en la veritable prevenció (evitar les causes) dels incendis, i s’intervé encara tard, perquè no es detecten a temps molts focs o es subestima la perillositat d’un menut conat. Dedicar els escassos diners adreçats al medi ambient a eliminar vegetació, i desprotegir i alterar el sòl, esdevé una absurditat, quan tenim tantes mancances en veritable prevenció.

Tant la prevenció d’incendis i d’altres agressions (no oblidem que, a més del foc, el bosc es degrada per altres factors, com ara, l’urbanisme, la construcció d’infraestructures i la contaminació), com la regeneració i restauració d’ecosistemes degradats s’han d’enfocar ecològicament, per damunt de qualsevol altre criteri economicista o sociològic, (almenys, en una bona part del territori forestal, encara que poden haver-hi excepcions, però no tantes), han d’estar ben fonamentades i executades amb criteris científics, amb dos objectius irrenunciables: mantindre la biodiversitat i evitar l’erosió. Qualsevol altre objectiu, ve després d’aquests dos. Lamentablement la frustració, la ràbia i la tristesa que generen els incendis no sempre van acompanyades de reflexions racionals, realistes i sostenibles.

Carles Arnal es doctor en Biología y portavoz de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista Agró.

Read more here – http://elpais.com/ccaa/2012/09/26/valencia/1348674988_772907.html

This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s