El poeta que fa música

Probablement és un dels poetes més coneguts del planeta, tot i que és famós per les seves cançons. Leonard Cohen (Mont-real, 1934) acumula premis i honors, però sobretot és un símbol. Si hom busca calidesa, sentiment i intenció lírica en una cançó segur que acaba topant amb clàssics immortals com Famous Blue Raincoat, Take This Waltz o Suzanne, per citar alguns temes que estan arrelats en l’imaginari mundial d’aquest gènere que s’anomena cançó.

Dimecres vinent al Palau Sant Jordi s’inundarà de fanàtics d’aquest quebequès universal, un trobador, un cantant de l’amor, del desamor i amb una capacitat única per connectar. Ve de triomfar en tres cites diferents a la mítica Olympia de París i dissabte actuarà a Madrid.

Sembla que el trobador quebequès està en bona forma. Segueix presentant concerts que malgrat tenir un format de recital clàssic, aconsegueix emocionar.

Cohen, inquiet explorador de les paraules, va estudiar Literatura Anglesa i en acabar la carrera, el 1956 (amb 21 anys d’edat), publica el seu primer llibre de poemes dedicat al seu pare. Prova del lirisme d’aquest cantautor és él títol del llibre Let Us to Compare Mythologies (“Comparem Mitologies”). La sòlida carrera musical de Leonard Cohen comença als any seixanta, quan, escortat per una guitarra, i amb l’obsessió d’escriure els sentiments humans. Llavors estableix les seves dues característiques principals: lletres sensibles però directes i una veu ronca, sempre suggeridora. El seu primer èxit va ser Suzanne, interpretat per Judy Collins.

Ja el 1968 Leonard Cohen publica Songs of Leonard Cohen, que va ser seguit per Songs from a Room i Songs of Love and Hate, tots composats i escrits per Cohen, un veritable artesà. Tota aquesta repassada ve a tomb perquè no s’entén Cohen avui sense tot el que ha estat abans i els seus inicis són esclaridors: un poeta que canta, que canta per donar a conèixer els seus poemes.

Amb aquesta gira que el porta ara a Barcelona, Old Ideas World Tour, el mite presenta el seu darrer disc però ofereix els seus himnes imperdibles. Potser les noves cançons poden agradar menys, però tot és qüestió de poesia amb música.

Read more here – http://elpais.com/ccaa/2012/09/26/quadern/1348693839_423812.html

This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s